En aquest bloc trobaràs consell homeopàtic per als processos aguts més habituals, que podrà ser adequat en la majoria de casos. Però mai substitueix l'atenció mèdica professional.

Si el problema de salut fa un cert temps que s'ha instaurat o si ja s'ha convertit en crònic cal una entrevista personal per tal d'establir un bon tractament. Si creus que necessites assessorament personalitzat, o si tens qualsevol dubte, pots enviar-me un correu electrònic a mariona@etrecomanohomeopatia.cat o omplir el formulari de contacte que trobaràs a la web. Et respondré el més aviat possible.

Translate

14 de maig 2014

Jaques Benveniste

Jaques Benveniste va ser un metge immunòleg francès especialista en al·lèrgies que sense ni tan sols saber què era la homeopatia va descobrir-ne el fenomen al seu laboratori. 

Benveniste estudiava la reacció dels basòfils (un tipus de glòbuls blancs que desencadenen la resposta al·lèrgica als éssers humans) a diferents dissolucions d'al·lergens (les proteïnes responsables de les al·lèrgies i que es troben a al pol·len, la pols, els aliments,...).

Tot va venir per un error en l'execució d'un experiment,  al diluir una solució fins a la concentració habitual en realitat l'havia diluït fins al punt que quedaven molt poques molècules de l'al·lergen  perquè havia partit d'una solució més diluïda. A pesar de que pràcticament no hi havien molècules, els basòfils  havien reaccionat. Al adonar-se de l'error que havien comès i observant els resultats van concloure que allò era impossible i van repetir l'experiment.

Durant les setmanes següents van continuar obtenint aquests resultats inexplicables. Un company metge homeòpata els va dir que aquells resultats s'assemblaven molt al principi de la homeopatia. L'equip de Benveniste va continuar estudiant el fenomen fins a solucions molt més diluïdes encara. Van obtenir la màxima resposta en solucions diluïdes a 1 part per 1000, que correspon a la dilució 3DH en homeopatia, concloent que com més dèbil és la solució més potent és el seu efecte.

Davant d'aquests resultats Benveniste va associar-se amb cinc laboratoris diferents de França, Israel, Itàlia i Canadà, tots ells van poder replicar els resultats. Els 13 científics integrants d'aquest equip van publicar conjuntament els resultats a la revista Nature* al 1988. Aquesta va ser la conclusió de l'article:

"la informació específica deu haver estat transmesa durant el procés de dilució. L'aigua podria actuar com a plantilla de la molècula, per exemple, mitjançant una xarxa infinita lligada per hidrògens o camps elèctrics i magnètics... La naturalesa precisa d'aquest fenomen resta inexplicada"
*E. Davenas et al., "Human basophil degranulation triggered by very dilute antiserum against IgE", Nature, 1988; 333 (6.176): 816-818.

La premsa popular va considerar que aquests estudis validaven la homeopatia, van dir que Benveniste havia descobert la memòria de l'aigua. Benveniste mateix es va adonar que aquests resultats tindrien repercussió molt més enllà de la homeopatia, tindrien un impacte en la comprensió de com es comuniquen unes molècules amb les altres en els sistemes bioquímics dels éssers vius.
Poc després John Maddox, l'editor de la revista, va organitzar els seus propis experiments i va publicar "Els experiments d'alta dilució són un engany".

Anys més tard encara hi havia equips de científics dedicant el seu temps a demostrar que Benviste s'equivocava. La professora Madelenne Ennis, de la Queen's University de Belfast, va convocar un grup de científics europeus per demostrar d'una vegada per totes que la homeopatia i la memòria de l'aigua eren un engany. Van participar en el projecte 4 laboratoris d'Itàlia, França, Bèlgica i Holanda. Van dissenyar una variant de l'experiment de la degranulació basòfila que havia fet Benviste amb un protocol impecable. Les solucions les van preparar laboratoris independents i cap dels investigadors sabia quina era la la solució homeopàtica i quina era la solució d'aigua pura, els resultats eren decodificats també per un investigador independent. 

Aquestes van ser les declaracions de Ennis al diari The Guardian el 15 de març de 2001: 

"Els resultats m'obliguen a suspendre el meu escepticisme i a començar a buscar explicacions racionals als nostres descobriments". 

http://www.theguardian.com/science/2001/mar/15/technology2



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada