En aquest bloc trobaràs consell homeopàtic per als processos aguts més habituals, que podrà ser adequat en la majoria de casos. Però mai substitueix l'atenció mèdica professional.

Si el problema de salut fa un cert temps que s'ha instaurat o si ja s'ha convertit en crònic cal una entrevista personal per tal d'establir un bon tractament. Si creus que necessites assessorament personalitzat, o si tens qualsevol dubte, pots enviar-me un correu electrònic a mariona@etrecomanohomeopatia.cat o omplir el formulari de contacte que trobaràs a la web. Et respondré el més aviat possible.

Translate

29 de maig 2014

Rinoconjuntivitis al·lèrgica

La primavera, l'estació de les flors (i el pol·len), pot convertir-se en un malson per les persones al·lèrgiques. 

Esternuts, picor al nas i als ulls, el nas tapat, els mocs, els ulls ploren,... una gran molèstia per qui ho pateix. I tot això ho provoca el contacte amb unes partícules tan petites que ni tan sols podem veure (al·lergens) i que estan a l'aire que respirem!! 

L'homeopatia és molt efectiva en les al·lèrgies*, i ho és en tots els tipus d'al·lèrgies. Cal establir un bon tractament homeopàtic amb una entrevista en profunditat. La homeopatia pot minimitzar els símptomes i alhora equilibrar el sistema immunitari per a poc a poc anar deixant enrere les crisis.

Pel moment de l'espisodi agut d'al·lèrgia us podeu apuntar el medicament que millor us encaixi i prendre'n 3 boletes cada hora:
  • Allium cepa 9CH: els ulls ploren i els mocs del nas són irritants.
  • Euphrasia 9CH: els ulls ploren, les llàgrimes són irritants. Els mocs del nas no irriten.
  • Arsenicum album 9CH: conjuntivitis amb ulls inflats, millora amb aplicacions calentes, es pot complicar amb asma.
  • Apis 30CH: conjuntivitis amb ulls inflats que millora amb aplicacions fredes.
  • Nux vomica 9CH: molts esternuts al matí, i nas tapat a la nit.
I no oblidem pas l'"antihistamínic homeopàtic" pels moments crítics:  
Què cal tenir en compte quan seguim un tractament homeopàtic per l'al·lèrgia?
Doncs que els antihistamínics i els corticoides que es fan servir per tractar les al·lèrgies en medicina convencional són medicaments amb una activitat depressora del sistema immunitari, perquè en definitiva una al·lèrgia és una resposta exagerada del sistema de defensa. Sembla ser que aquesta inhibició del sistema immunitari podria ser un obstacle per a l'activitat de l'homeopatia. Si estem prenent antihistamínics o corticoides la homeopatia potser ho tindrà una mica més difícil per ajudar-nos, però igualment val la pena provar-ho.


*Randomised controlled trial of homeopathy versus placebo in perenne allergic rhinitis with overview of four trial series, Morag A. Taylor, David Reilly, BMJ volume 321



Publicat per a Cap comentari:

20 de maig 2014

Un remei per a cada tipus de tos

La tos és bàsicament un mecanisme de defensa, mitjançant un reflex voluntari o involuntari es produeix un buidatge explosiu de l'aire dels pulmons. Serveix per treure moc, bacteris i virus de les vies respiratòries.

Per això cal respectar-la, sobretot la tos productiva (amb moc), i no aturar-la amb antitussigens.

Què podem fer per alleujar la tos?

-Beure molta aigua.
-Si la tos té un origen al·lèrgic, evitar l'al·lergen.
-Airejar l'habitació durant el dia i posar un humidificador de l'ambient durant la nit.
-Dormir amb un coixí extra per tenir el cap més enlairat.

... I PRENDRE HOMEOPATIA: 

PER A LA TOS AMB MOC: Ipeca 7CH quan hi ha expectoració transparent que fa vomitar, Antimonium tartaricum 5 CH tos amb expectoració molt difícil d'eliminar i que dificulta la respiració, Hydrastis 9CH quan hi ha ronquera i sensació de moc a la gola.

PER A LA TOS SECA SENSE MOC: Bryonia 7CH tos seca amb dolor al pit acompanyada de molta set, Drosera 15CH quan la tos és espasmòdica i asfixiant sobretot de nit amb sensació de pessigolleig, Cuprum metallicum 9CH tos espasmòdica amb sufocació que millora bevent aigua.

Si costa distingir entre el tipus de tos sempre es pot optar per algun dels preparats comercials que es venen a la farmàcia i que combinen tots aquests medicaments homeopàtics. Solen funcionar bé!!!



Publicat per a Cap comentari:

14 de maig 2014

Jaques Benveniste

Jaques Benveniste va ser un metge immunòleg francès especialista en al·lèrgies que sense ni tan sols saber què era la homeopatia va descobrir-ne el fenomen al seu laboratori. 

Benveniste estudiava la reacció dels basòfils (un tipus de glòbuls blancs que desencadenen la resposta al·lèrgica als éssers humans) a diferents dissolucions d'al·lergens (les proteïnes responsables de les al·lèrgies i que es troben a al pol·len, la pols, els aliments,...).

Tot va venir per un error en l'execució d'un experiment,  al diluir una solució fins a la concentració habitual en realitat l'havia diluït fins al punt que quedaven molt poques molècules de l'al·lergen  perquè havia partit d'una solució més diluïda. A pesar de que pràcticament no hi havien molècules, els basòfils  havien reaccionat. Al adonar-se de l'error que havien comès i observant els resultats van concloure que allò era impossible i van repetir l'experiment.

Durant les setmanes següents van continuar obtenint aquests resultats inexplicables. Un company metge homeòpata els va dir que aquells resultats s'assemblaven molt al principi de la homeopatia. L'equip de Benveniste va continuar estudiant el fenomen fins a solucions molt més diluïdes encara. Van obtenir la màxima resposta en solucions diluïdes a 1 part per 1000, que correspon a la dilució 3DH en homeopatia, concloent que com més dèbil és la solució més potent és el seu efecte.

Davant d'aquests resultats Benveniste va associar-se amb cinc laboratoris diferents de França, Israel, Itàlia i Canadà, tots ells van poder replicar els resultats. Els 13 científics integrants d'aquest equip van publicar conjuntament els resultats a la revista Nature* al 1988. Aquesta va ser la conclusió de l'article:

"la informació específica deu haver estat transmesa durant el procés de dilució. L'aigua podria actuar com a plantilla de la molècula, per exemple, mitjançant una xarxa infinita lligada per hidrògens o camps elèctrics i magnètics... La naturalesa precisa d'aquest fenomen resta inexplicada"
*E. Davenas et al., "Human basophil degranulation triggered by very dilute antiserum against IgE", Nature, 1988; 333 (6.176): 816-818.

La premsa popular va considerar que aquests estudis validaven la homeopatia, van dir que Benveniste havia descobert la memòria de l'aigua. Benveniste mateix es va adonar que aquests resultats tindrien repercussió molt més enllà de la homeopatia, tindrien un impacte en la comprensió de com es comuniquen unes molècules amb les altres en els sistemes bioquímics dels éssers vius.
Poc després John Maddox, l'editor de la revista, va organitzar els seus propis experiments i va publicar "Els experiments d'alta dilució són un engany".

Anys més tard encara hi havia equips de científics dedicant el seu temps a demostrar que Benviste s'equivocava. La professora Madelenne Ennis, de la Queen's University de Belfast, va convocar un grup de científics europeus per demostrar d'una vegada per totes que la homeopatia i la memòria de l'aigua eren un engany. Van participar en el projecte 4 laboratoris d'Itàlia, França, Bèlgica i Holanda. Van dissenyar una variant de l'experiment de la degranulació basòfila que havia fet Benviste amb un protocol impecable. Les solucions les van preparar laboratoris independents i cap dels investigadors sabia quina era la la solució homeopàtica i quina era la solució d'aigua pura, els resultats eren decodificats també per un investigador independent. 

Aquestes van ser les declaracions de Ennis al diari The Guardian el 15 de març de 2001: 

"Els resultats m'obliguen a suspendre el meu escepticisme i a començar a buscar explicacions racionals als nostres descobriments". 

http://www.theguardian.com/science/2001/mar/15/technology2



Publicat per a Cap comentari:

6 de maig 2014

Les berrugues plantars i l'homeopatia

Les berrugues plantars són berrugues que creixen a la planta dels peus, l'aspecte que prenen pot ser molt divers: de color de la pell, gris, castany..., en general són lesions arrodonides de pell endurida i per això es poden confondre amb durícies, a vegades tenen un puntet negre central, són planes, creixen cap endins i fan mal al caminar. Les podem trobar com a berruga única aïllada o formant petits grups.

La causa és un virus de la família del papil·loma, es transmet per contacte directe, el virus penetra a la pell a través d'algun tall o esgarrapada, el contagi és freqüent en nens i joves a les piscines, dutxes i vestuaris.

Els tractaments via tòpica més utilitzats són l'àcid salicílic i la crioteràpia, les lesions més resistents es raspen amb cureta. La HOMEOPATIA  és molt eficaç en l'eliminació de les berrugues en general. 

Per les berrugues plantars els remeis més utilitzats són aquests:
  • Antimonium crudum 15CH: quan la pell està molt dura i engrossida, i les lesions són múltiples.
  • Nitricum acidum 15CH: quan tenen un color groc-daurat, quan són molt doloroses o quan es fisuren i sagnen.
  • Calcarea carbonica 15CH: quan és una berruga única, molt rodona i dura.
3 boletes matí i nit

És bo reforçar el tractament amb un medicament de terreny: Thuya 30CH 3 boletes 1 cop al dia








 
Publicat per a 2 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)